histories de veritat

De totes aquelles histories que escoltem en la penombra d'una habitació tranquil.la, la major part queden relegades al calaix de l'oblit. Una fracció, la més petita, és l'anclatge dels homes terrenals amb la seva essència, la seva arrel... Són les histories de veritat, aquelles que mai voliem sentir pero que algú ens ho havia de dir..
Si troben un cami fosc, mai direm allò de jo se com il.luminar les passes , sencillament perque hi han passes que volen esborrar-se, tímides, volen ser com els plors amagats per la música estrident...

A vegades, trobem persones que no volen conèixer qui son, prefereixen no sentir mai coses tristes, sempre tenen un somriure per no donar explicacions, sempre un canvi de tema per fer un gir en les converses.. Són aquells desconeguts que mai no diran una paraula més forta que una altre i decidiràn passar per tota una vida sense mirar-se cara a cara amb ells mateixos i dir allò de estic trist, poder demà ja no estaré, només avui, vull deixar-me endur..almost blue...