histories de veritat

De totes aquelles histories que escoltem en la penombra d'una habitació tranquil.la, la major part queden relegades al calaix de l'oblit. Una fracció, la més petita, és l'anclatge dels homes terrenals amb la seva essència, la seva arrel... Són les histories de veritat, aquelles que mai voliem sentir pero que algú ens ho havia de dir..
Si troben un cami fosc, mai direm allò de jo se com il.luminar les passes , sencillament perque hi han passes que volen esborrar-se, tímides, volen ser com els plors amagats per la música estrident...

A vegades, trobem persones que no volen conèixer qui son, prefereixen no sentir mai coses tristes, sempre tenen un somriure per no donar explicacions, sempre un canvi de tema per fer un gir en les converses.. Són aquells desconeguts que mai no diran una paraula més forta que una altre i decidiràn passar per tota una vida sense mirar-se cara a cara amb ells mateixos i dir allò de estic trist, poder demà ja no estaré, només avui, vull deixar-me endur..almost blue...

cancion de una despedida

Es el tiempo el que a veces juega caprichoso con los acontecimientos,.. estirando los menos afortunados, acortando los felices y viceversa... No se si alguna vez reconoceremos el secreto de esa alternancia pero promete ser una causa justa el intentarlo.

Sabremos entonces que el tiempo no se detiene, ni se captura..Que el segundo que amarramos fue simplemente la quimera del hombre despierto.

Els ulls de dins

Abocaria milers de paraules als carrers nus de silenci...

Miraria amb els ulls de dins i no els de fora, que són aquells que miren amb certesa el nostre mon...

Paper de ceba

Translúcid i sense obstacles, quebradís, trencat, venós,.... La llum que el penetra el fa rogent, ..no hi ha res que no sàpiga, són paraules escrites per romandre a les seves pàgines una eternitat..

Jo que camino com adormida, trenco el papers d'un passat que fa mal recordar.. Voldria ser la mèmoria d'una vella, tendra i enfosquida en la penombra que desenteranyina els seus viatges a la memòria,...

Em vaig pels camins que deixa el paper fet maltbé... Aniré tota sola, aquest viatge no vol companys, ni tan sóls una llum de vigilia que ilumini les passes, només desrecordar i no tornar-s'hi mai més.

No cal haver perdut o haver trobat quelcom,
el temps a vegades es un deconcert..

No cal saber-se perdut o saber-se ben trobat,
el temps a vegades es un desconcert...

No es necessari fer rebost d'esperances,
a vegades les coses simplement passen i trontollen el nostre mon..

el no res

Fa milions de dies, una eternitat, no erem res,..vam nèixer, vam fer-nos grans i a vegades ens ocultàvem per ser un no res,tot desitjant desaparèixer per convertir-nos en pols de sucre que mira desde qualsevol cantonada del diàfan taulell de la cuina...

Quan ens hem tornat algú, dignes i orgullosos de nosaltres mateixos, retornem a la pols del dies d'infant i som de nou tot allò que va voler deixar d'existir..

Arquímedes

No sabemos si hace falta algo más que tiempo para madurar ciertas decisiones, no sabemos si la luz de Arquímedes y su famoso "eureka" por las calles de Siracusa, ni tampoco si el duende escondido que susurra palabras al oido en los momentos desesperados... De todas formas, siempre encontramos mil reflexiones antes de una gran decisión y es entonces cuando la única conclusión posible se convierte en un baño refrescante: "la osadia se premia, si quieres que las cosas cambien debes primero cambiar tu forma de pensar, salir de la rueda.."





La rueda, la rueda.. Hace ahora un año que oí por primera vez esas palabras: "estas en la rueda o mueves la rueda?". Sólo hay dos cosas de ese dia que se me grabaron en la memoria, esa frase y la forma tan expresiva con que el profesor de Orgánica nos dijo, "vais a cambiar el mundo o os dedicareis a adornarlo?"..

Seguramente no todos podemos albergar la esperanza de hacer algo diferente, pero si pisamos la huellas que otro ha dejado, siguiendo su rastro, sólo nos dedicaremos a andar el camino trazado, aun cuando en muchos casos el final de trayecto no nos convenza en absoluto...

Y luego , claro está, mucho ojo a quién pedimos consejo en los momentos de duda.
Si algunos no nos convencieron cuando tomaban sus decisiones, como podemos pedirles consejo en las encruzijadas que se nos presenten?

Si no queremos un espejo tendremos que pensar por nosotros mismos, valorando, elugubrando, haciendo cábalas o sin hacerlas y así más tarde llegar al "eureka", lo encontré, lo encontré!...