Translúcid i sense obstacles, quebradís, trencat, venós,.... La llum que el penetra el fa rogent, ..no hi ha res que no sàpiga, són paraules escrites per romandre a les seves pàgines una eternitat..
Jo que camino com adormida, trenco el papers d'un passat que fa mal recordar.. Voldria ser la mèmoria d'una vella, tendra i enfosquida en la penombra que desenteranyina els seus viatges a la memòria,...
Em vaig pels camins que deixa el paper fet maltbé... Aniré tota sola, aquest viatge no vol companys, ni tan sóls una llum de vigilia que ilumini les passes, només desrecordar i no tornar-s'hi mai més.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario