Fa milions de dies, una eternitat, no erem res,..vam nèixer, vam fer-nos grans i a vegades ens ocultàvem per ser un no res,tot desitjant desaparèixer per convertir-nos en pols de sucre que mira desde qualsevol cantonada del diàfan taulell de la cuina...
Quan ens hem tornat algú, dignes i orgullosos de nosaltres mateixos, retornem a la pols del dies d'infant i som de nou tot allò que va voler deixar d'existir..
2 comentarios:
Exacte, entrem en el món de l'Atreyu un altre cop.
vinga, que aixo s'ha d'actualitzar mes de tant en tant, que hi ha gent esperant-ho!!!
Publicar un comentario